MÍTING FINAL, ÈXIT TOTAL

Fotografies: Marc del Villar

El míting final de CiU va començar amb un Palau Sant Jordi ple a rebentar. Els crits de Mas President!  juntament amb les banderes catalanes i les estalades omplien cada racó de la gegant estructura. El convenciment i la confiança en Mas és òptima per tota la gent que hi assistia.






El músic català Pep Sala va entendrir a tota la multitud amb el magistral "Boig per tu", cançó feta famosa pel grup Sau.

Xavier Trias, candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, va fer la seva aportació donant ànims a Mas i aprofitant l'ocasió per fer campanya de si mateix per el lloc d'alcalde.







Jordi Pujol, tan aclaparador com sempre, va anunciar que no seria un dicurs per estar cridant i aplaudint cada poca estona, però la gent es rendia a les seves paraules. "Tenim País, és el que us puc assegurar" va anar repetint seguidament durant tot el seu discurs. No va atacar ni criticar a cap altre partit, sino que es va limitar a defensar el que CiU es disposava a fer i a demostrar l'amor que sent pel partit i, sobretot, per Catalunya, deixant-la a les mans d'Artur Mas.

 Era importantissim que el missatge que intentaven comunicar els polítics arribés a tothom, per això hi havia una traductora en símbols per a la gent sord-muda.









Tots els mitjans de comunicació estaven pendents del míting final de CiU. El desplegament de càmeres, ordinadors, periodistes, etc. superava els 150.

 Els immigrants compartien la política de CiU i així ho van demostrar, entregant-se al màxim al aplaudir i elogiar al candidat.









Josep Antoni Duran i Lleida va anunciar, en un discurs sincer, la sana competència que hi havia hagut entre ell i Mas anys enrere, però que s'havia solucionat. Ara, confiava plenament en ell pel futur de Catalunya. Va ser el que més va criticar a altres partits, els que més van rebre van ser PSC i PPC.

 Després va ser el torn de Mas. Va ser un dicurs poderós carregat d'esperança per a Catalunya. No obstant, al llarg de tot el sermó no va fer gairebé referència al programa electoral de CiU, simplement es va limitar a agrair als catalans i catalanes la confiança dipositada en el partit.

També va comentar que molta gent no havia votat a CiU mai i en aquestes eleccions decidirien apostar per ells. Va comentar que CiU era dipositària d'aquest vot, no propietària, de manera que havien de cumplir amb la seva funció i fer Una Catalunya Millor perquè hi tornessin a confiar.

 La força del discurs de Mas va ser abrumadora i va causar l'aclamació i sobresalt de tot el Palau. Tot i així, des del meu punt de vista, va faltar l'explicació i aprofundiment dels punts essencials del seu programa i els agraïments van ser excessius.







Pujol, Helena Rakosnik, Duran i Lleida, Trias van prestar molta atenció a les paraules del seu candidat a la presidència de la generalitat.

Va justificar perquè anava a ser un gran líder sense va ajudar-se de la crítica als demés, ni de la vulgaritat dels espots referents a temes sexuals, sino remarcant la nació catalana que vol, les millores que pretén i l'amor a Catalunya i a la seva dona.















 Es va poder veure la proximitat que es prometia en el seu espot i la confiança que pretenia desprendre.










 Helena Rakosnik, la dona d'Artur Mas, mira orgullosa però també vergonyosa el seu marit, quan aquest li ha dedicat molt del mèrit de la seva carrera.








No va poder contenir l'emoció sentida pel moment i davant de tota l'aclamació del Palau, va pujar a demostrar l'amor que senten l'un per l'altre. En la meva opinió, un acte poc professional.

 L'acte final de campanya va acabar amb l'himne dels segadors cantat per tot el pavelló a la onada de banderes catalanes i estalades. L'emotivitat del moment va fer saltar les llàgrimes dels més sensibles i dels no tant. Els polítics, carregats d'esperança, van preparar-se per la jornada de descans fins demà, dia d'eleccions, dia on es decidirà el futur de Catalunya.