CRÒNICA PERSONAL, ADÉU!

Quan inverteixes temps en alguna cosa, tens la sensació que ho estàs fent correctament. Si a més t'impliques en el que fas, llavors li agafes estima, vulguis o no. El principi d'aquest projecte va ser forçat pel nostre professor de seminari Francesc Vilallonga quan, en una classe, va decidir en quin format treballaríem. La veritat és que no estavem molt segurs de poder complir amb la nostra feina i donar la talla a les espectatives. Tot i així, vam acceptar aquest format i vam afrontar la feina que ens corresponia. Encara que al principi li trobàvem més d'una dificultat, no vam tardar massa en acomodar-nos i anar actualitzant per donar-vos tota la informació que necessitàveu sobre el partit que ja es preveia que guanyés les eleccions, Convergència i Unió.

Aquest treball ha sigut més que un treball habitual de universitat, ja que no només ens ha permès formar el nostre criteri polític, sino que ha aconseguit fer entrar-nos a l'etapa adulta de la nostra vida, una etapa en la que s'han de prendre decisions, en la que s'ha d'escollir.

També ens ha donat experiència i coneixement de la ideologia de cada partit polític, ens ha ajudat a votar pel que crèiem que seria el millor futur per a Catalunya i ens ha donat resposta a moltes qüestions que abans ni ens preguntàvem, ja que, com més en saps, més dubtes tens no? Això diuen... Tampoc vull venir a dir ara que després d'això ens afiliarem al partit amb el que més hem simpatitzat i dedicarem la nostra vida a la política, però el que sí que dic és que això no ens ha deixat iguals.

El fet d'assistir als mítings i presenciar-los sencers, no només escoltant talls de veu, ha estat una experiència bastant significativa, la més de tot el seguiment, més inclús que la nit electoral a la seu de CiU. El treball de camp és un treball entregat, que necessita temps, dedicació i sobretot barra, molta barra. Dels consells més valuosos que m'ha donat el meu pare ha estat que el "NO" ja el tens, de manera que arriscat, que no perds res. En el moment de la infiltració a la zona de premsa del míting final aquest era el consell que tenia al cap. Al accedir, no vaig fer més que mantenir una posició i una aparença confiada, com si fos un més, sense deixar-me trepitjar. Accedir a les zones no autoritzades, traspassar els límits, creure't que ets un periodista de primera quan només ets un estudiant de 1r... són fets que han afectat de manera molt positiva a la meva manera d'entendre la realitat del periodista i m'han permès fer un tastet del que ve a ser la vida professional.

Alguns li diran sort i uns altres, molt barroerament, li diran "putada". Quan et toca analitzar el partit que saps que guanyarà et fas a la idea que hauràs de treballar molt perquè, com és llògic, el treball no acaba en quan acaba la campanya, sinó que la nit d'eleccions pren una rellevància més gran del que és habitual. Des que va començar l'entrada de personal a les 18:30 a l'Hotel Majestic fins que Mas va sortir a la terrassa a les 23:30 vam haver d'estar fent fotos i comunicant la situació minut a minut, però la situació que es va viure a la seu en el moment de l'anunciament de la majoria o el moment en que el president va parlar va fer erissar els pèls de molta gent. Tota aquesta experiència és única i des d'aquest blog, sense cap intenció de piloteig, volem agraïr al Francesc haver-nos deixat ser partíceps d'un dels moments més importants per a la història de Catalunya, el nostre país, la nostra nació.

Per acabar aquesta última entrada i tancar aquest blog fins no sabem quan (potser en algun escàndol que es produeixi, o potser quan es produeixi una millora en l'economia, qui sap) ens agradaria felicitar a Roger Montañola per ser el diputat més jove al parlament i agrair-li l'entrevista que ens va permetre que li féssim. També agrair la col·laboració de la gent que ens ha prestat en algun moment atenció i de vosaltres, els lectors, que heu fet que aquest blog tingui un sentit, ja que ha estat escrit de la manera més objectiva possible.

Moltes Gràcies,

Anna Gumbau, Andrea Campos, Marc del Villar

Visca Catalunya, Visc a Catalunya!

Fotografies: Marc del Villar

Seguiment en imatges del camí a la presidencia.

A hores d'ara tothom ja sap qui ha guanyat. Mas ha estat el vencedor indiscutible, i aquests pròxims dies hi haurà les segons votacions per a la seva investidura. Però per a arribar on és ara, Mas ha hagut d'atendre a mítings, dinars i compromisos diversos.

Tot seguit, una selecció d'alguns d'aquests moments de la campanya.

Acte d'inici de campanya de CiU a Barcelona (11/11/2010) :


Iniciaven la campanya amb un missatge clar, Duran i LLeida cridava que calia evitar que el tripartit portés el país a "fer punyetes".

Fotografies: Adrià Costa

El dia després

 

Els diaris catalans i de la resta de l'Estat van destacar ahir a les seves portades l'èxit d'Artur Mas a les eleccions del passat diumenge. Cadascun amb la vessant ideològica que els correspon ("La centroderecha arrasa", com titula El Mundo, o la tercera posició del PP que titula La Razón), però tots se n'han fet ressò. I és que aquest canvi de rumb, d'un govern tripartit d'esquerres a la presa de poder de CiU, és un fet que marcarà no només la política catalana sinó que també les properes eleccions generals.

 

Ja comencem a saber quins seran els càrrecs que obtindran alguns dels diputats. Es reduirà el nombre de conselleries, però els noms d'alguns dels futurs consellers seran els de Joana Ortega (Benestar), Francesc Homs (Interior), Heribert Padrol (Economia), Boí Ruiz (Sanitat), o Fèlix Riera (Cultura). Com ja vam avançar en l'entrada anterior, és gairebé segur que Núria de Gispert prendrà el relleu d'Ernest Benach a la presidència del Parlament. Encara és una incògnita, però, el paper que Josep Antoni Duran i Lleida tindrà en aquesta legislatura, malgrat que Convergència i Unió necessita una figura com la del president d'UDC per seguir defensant els interessos de Catalunya a Madrid.

Caldrà veure, també, com es desenvolupen i es van complint les promeses que ha fet Artur Mas. De moment, el número tres del partit, Felip Puig, ja s'ha pronunciat amb el famós tema del concert econòmic, que veu com a "inviable" si es proposa un model com el del País Basc. S'haurà de seguir de ben a prop què se'n fa de les altres promeses 'estrella' del seu programa electoral, si s'elimina l'impost de successions i els 80km/h a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Aquesta mateixa nit, Artur Mas concedirà la seva primera entrevista com a guanyador de les eleccions. Serà entrevistat a TV3 per la directora de la cadena, Mònica Terribas. 

Mas, president

Després de l'eufòria d'ahir al vespre al sortir guanyador de les eleccions a la presidència, CiU ja es prepara avui per governar en solitari els pròxims 4 anys, amb algun pacte puntual amb altres formacions. Es va quedar a 6 escons del seu objectiu inicial, la majoria absoluta.

Aquest matí, en arribar a la seu de CiU a Barcelona, l'han rebut amb una celebració i amb cava en gots de plàstic, fet pel qual Mas ha dit d'una manera molt espontània: "Mare de Déu! Cava a aquestes hores del matí!"

Tot i algunes incerteses que encara queden per resoldre, d'aquí als pròxims dies se sabrà la llista de consellers que formaran part del govern, un d'ells el nostre entrevistat fa uns dies Roger Montañola, el més jove en formar part de l'equip. El que també sembla ser clar és que Núria de Gispert serà la presidenta del Parlament de Catalunya.

Algunes mesures d'austeritat seran aplicades, com l'eliminació de les secretaries generals, organismes públics i l'impost de successions.

Seguiment en directe del 28-N

23:10. Mas fa un altre parlament en què es dirigeix al públic votant, dient que "aquest any, sí!". Agraeix a tothom que l'ha votat per tota la seva confiança i per haver-se expressat de manera rotunda, que "no s'han acobardit". S'autoproclama president de Catalunya, i parla dels votants de CiU com a "exèrcit de resistència".

23:02. Parla Artur Mas, el moment més esperat de la nit. Tothom crida a l'uníson "president! President!". Dóna gràcies a tots els joves que han confiat en CiU. Diu que Catalunya ha demostrat un gran sentit de la responsabilitat, en contra de la baixa participació que es preveia en un principi, per tant, "ha trencat un pronòstic en circumstàncies difícils de país". Anomena l'"exèrcit de resistència" a tots els militants i votants que l'han acompanyat en els moments que ha tingut els vents en contra.
Mas rep aquesta notícia "amb una barreja de sentiments: humilitat, responsabilitat...i esperança". Estan orgullosos de la victòria, però no en presumeixen. No són els salvadors de Catalunya, sinó els servidors. Mas fa una crida a una gran mobilització del país, i es compromet a, tal i com diu el seu eslògan, aconseguir "una Catalunya millor". Acaba amb un "visca Catalunya" aclamat per tot el públic.

22:56. Líders polítics rebuts amb ovació. La gent canta i crida com boja. La primera en arribar és la dona d'Artur Mas, Helena Rakosnik, que s'uneix a Joana Ortega ja a la tarima. Seguidament, desfilen tots els polítics capitanejats per Mas. Pujol, Duran i Lleida i Trias el segueixen.

28 N, 1a part

Després de tancar la campanya fent una crida a la participació dels ciutadans, arribem a la recta final i avui es decidirà qui guanyarà les eleccions a la presidència de Catalunya.

Els col·legis electorals han obert ben d'hora per obrir les portes a la gent per a deixar el seu vot. La participació fins la una del migdia és lleugerament inferior a la de fa quatre anys, amb un 24,7%. Els candidats han deixat ja el seu vot per enviar el missatge a la població que cada vot compta.

No hi han hagut incidències importants, excepte la gent que s'ha deixat el DNI a casa, i cal destacar la novetat de que els incapacitats poden ja votar sols, sense ajuda d'altres. Aquests són de moment els aspectes més importants ara.

D'aquí a una estona ja es difondran les dades sobre la nit electoral.

CiU estarà al Hotel Majestic de Barcelona esperant al resultat de les eleccions, i els membres d'aquest bloc hi seran allà per informar-los.

MÍTING FINAL, ÈXIT TOTAL

Fotografies: Marc del Villar

El míting final de CiU va començar amb un Palau Sant Jordi ple a rebentar. Els crits de Mas President!  juntament amb les banderes catalanes i les estalades omplien cada racó de la gegant estructura. El convenciment i la confiança en Mas és òptima per tota la gent que hi assistia.






El músic català Pep Sala va entendrir a tota la multitud amb el magistral "Boig per tu", cançó feta famosa pel grup Sau.

Xavier Trias, candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, va fer la seva aportació donant ànims a Mas i aprofitant l'ocasió per fer campanya de si mateix per el lloc d'alcalde.







Jordi Pujol, tan aclaparador com sempre, va anunciar que no seria un dicurs per estar cridant i aplaudint cada poca estona, però la gent es rendia a les seves paraules. "Tenim País, és el que us puc assegurar" va anar repetint seguidament durant tot el seu discurs. No va atacar ni criticar a cap altre partit, sino que es va limitar a defensar el que CiU es disposava a fer i a demostrar l'amor que sent pel partit i, sobretot, per Catalunya, deixant-la a les mans d'Artur Mas.

 Era importantissim que el missatge que intentaven comunicar els polítics arribés a tothom, per això hi havia una traductora en símbols per a la gent sord-muda.









Tots els mitjans de comunicació estaven pendents del míting final de CiU. El desplegament de càmeres, ordinadors, periodistes, etc. superava els 150.

 Els immigrants compartien la política de CiU i així ho van demostrar, entregant-se al màxim al aplaudir i elogiar al candidat.









Josep Antoni Duran i Lleida va anunciar, en un discurs sincer, la sana competència que hi havia hagut entre ell i Mas anys enrere, però que s'havia solucionat. Ara, confiava plenament en ell pel futur de Catalunya. Va ser el que més va criticar a altres partits, els que més van rebre van ser PSC i PPC.

 Després va ser el torn de Mas. Va ser un dicurs poderós carregat d'esperança per a Catalunya. No obstant, al llarg de tot el sermó no va fer gairebé referència al programa electoral de CiU, simplement es va limitar a agrair als catalans i catalanes la confiança dipositada en el partit.

També va comentar que molta gent no havia votat a CiU mai i en aquestes eleccions decidirien apostar per ells. Va comentar que CiU era dipositària d'aquest vot, no propietària, de manera que havien de cumplir amb la seva funció i fer Una Catalunya Millor perquè hi tornessin a confiar.

 La força del discurs de Mas va ser abrumadora i va causar l'aclamació i sobresalt de tot el Palau. Tot i així, des del meu punt de vista, va faltar l'explicació i aprofundiment dels punts essencials del seu programa i els agraïments van ser excessius.







Pujol, Helena Rakosnik, Duran i Lleida, Trias van prestar molta atenció a les paraules del seu candidat a la presidència de la generalitat.

Va justificar perquè anava a ser un gran líder sense va ajudar-se de la crítica als demés, ni de la vulgaritat dels espots referents a temes sexuals, sino remarcant la nació catalana que vol, les millores que pretén i l'amor a Catalunya i a la seva dona.















 Es va poder veure la proximitat que es prometia en el seu espot i la confiança que pretenia desprendre.










 Helena Rakosnik, la dona d'Artur Mas, mira orgullosa però també vergonyosa el seu marit, quan aquest li ha dedicat molt del mèrit de la seva carrera.








No va poder contenir l'emoció sentida pel moment i davant de tota l'aclamació del Palau, va pujar a demostrar l'amor que senten l'un per l'altre. En la meva opinió, un acte poc professional.

 L'acte final de campanya va acabar amb l'himne dels segadors cantat per tot el pavelló a la onada de banderes catalanes i estalades. L'emotivitat del moment va fer saltar les llàgrimes dels més sensibles i dels no tant. Els polítics, carregats d'esperança, van preparar-se per la jornada de descans fins demà, dia d'eleccions, dia on es decidirà el futur de Catalunya.

UNA CATALUNYA MILLOR

Amb aquest eslògan han portat a terme tots els mítings fins al final, que s'ha celebrat avui al palau St. Jordi de Barcelona. En aquest míting no s'ha parlat gairebé res del programa electoral, i els polítics han centrat el seu discurs en recalcar la cohesió de Catalunya, la unitat i el recolzament incondicional cap a Artur Mas. Tampoc han dedicat gaire temps a criticar als altres partits. Avui, s'han limitat a tractar a Catalunya com la que es mereix, com un país, i a agraïr a tothom que diposités confiança en CiU, a diferència de PSC, els polítics del qual van estar constantment dirigint improperis i crítiques envers aquest partit.

Sota els crits i aclamacions de "Mas president!" dins un palau de banderes catalanes i estalades ha sortit Jordi Pujol, qui ha dedicat tots els elogis cap a la seva estimada Catalunya i cap a Artur Mas.

Mas ha parlat amb total confiança en si mateix i amb agraïment cap al seu país, cap a qui està confiant en ell. S'ha mostrat proper, humil, segur de si mateix i enamorat. De Catalunya i de la seva dona, qui ha pujat a l'escenari on no ha pogut contenir-se les llàgrimes.

Resultats de l'enquesta a Electoralia

Resultats de l'enquesta d'Electoralia a data 18/11/2010

Resultats de l'enquesta d'Electoralia a data 25/11/2010

Les estadístiques segueixen estant al costat de Convergència i Unió que, una vegada més, se situa molt propera a la majoria absoluta. El partit d'Artur Mas ha estat al capdavant de l'enquesta que cada setmana ha anat actualitzant el portal Electoralia per fer una estimació del vot i de l'evolució de cada partit.

Tot i això, l'enquesta d'Electoralia no és gaire fiable. Només cal veure els resultats d'alguns dels partits com Reagrupament o Solidaritat Catalana, que sorprenen amb un nombre de vots més alt del que els donen els altres sondeigs, així com el baix resultat d'ICV-EUiA. És clar, doncs, que els visitants d'Electoralia són, la majoria, catalanistes o independentistes.

No deixa de ser, però, una bona senyal per Convergència i Unió a tres dies de les eleccions. De fet, si comparem l'evolució que ha tingut el vot dels visitants d'Electoralia al llarg de l'última setmana en els dos gràfics, podem veure com el percentatge de vots a CiU ha crescut considerablement. A què és degut? Als escàndols que han envoltat els altres partits (videojocs contra immigrants, vídeos 'orgàsmics', contractació -i posterior acomiadament- d'actrius porno...)? O potser a la clara superioritat d'Artur Mas davant els altres candidats al debat del 22 de novembre?

L'enquesta que hi ha a la columna de la dreta del nostre blog, en canvi, està molt més igualada malgrat l'escassetat de vots... us recordem que queden molt pocs dies per a què pugueu respondre-la!

Sant Jordi, última parada.

La campanya electoral arriba al seu tram final. L'última parada del camí que Artur Mas va començar a Plaça Catalunya i l'ha portat per gairebé tot el territori, culminant amb el miting central a la Vall d'Hebron, serà el Palau Sant Jordi el proper divendres 26.

L'esdeveniment tindrà lloc a les vuit del vespre i, a part d'Artur Mas, hi participaran els altres caps de llista: Albert Batalla, Santi Vila i Josep Poblet. Tampoc hi faltarà la plana major del partit: s'ha confirmat la presència de Xavier Trias, secretari adjunt de la Federació i cap de llista de CiU a la ciutat de Barcelona, el secretari general de CiU Josep Antoni Duran i Lleida... i també hi intervindrà Jordi Pujol, president d'honor de la Federació i símbol d'aquest partit.

Es preveu que aquest miting sigui multitudinari i que representi la guinda al pastís a una campanya que ha portat molt bons resultats a Artur Mas i al partit. Després d'aquest acte, només caldrà esperar al dia 28 i veure si aquests bons auguris es tradueixen en els resultats òptims que CiU espera d'aquestes eleccions i que portarien a Mas a aconseguir el seu gran objectiu: ser el nou president de la Generalitat.

El que està clar és que DiariCiU hi serà allà per explicar-vos-ho de primera mà. A peu de míting!

Un altre polèmic spot se suma a la llista

Les juventuts de CiU han organitzat un spot publicitari donant una imatge molt diferent a la del primer spot.

Aquest cop, veiem un noi disfressat de mapa d'Espanya amb els colors de la bandera passejant per la ciutat rien de sota-nas, creuant-se i mirant-se a la gent mig rient.

En el segon 0:16, es veu com s'apropa a un ciutadà que està d'esquenes a ell, agafant-li la cartera i, seguidament, marxant corrents. L'home que ha estat robat intenta enxampar-lo i comença a córrer darrere d'ell, però no hi pot fer res. En canvi, inesperadament, un jove es tira sobre "Espanya" i aconsegueix frenar-la.

El missatge és molt clar, volen representar el "robatori" de diners que Espanya fa amb els diners de Catalunya amb l'eslogan "aturem l'espoli, redecora el teu país".

L'spot ha rebut tant com queixes com aclamacions. El que és clar és que no deixa a ningú indiferent.

ENTREVISTA A ROGER MONTAÑOLA, EL POSSIBLE DIPUTAT AL PARLAMENT MÉS JOVE

Foto: www.unio.cat

Avui hem entrevistat a Roger Montañola, regidor de Joventut a l'Ajuntament de Premià de Mar, president d'Unió de Joves, i el possible diputat al Parlament més jove. Amb només vint-i-quatre anys i recentment sortit de la facultat on va estudiar política ja és, orgullosament, membre de CiU i el número 35 de la llista per Barcelona al Parlament. És una persona honesta, agradable i molt ben estructurada psíquicament que no té cap problema a dir el que pensa d’una manera ordenada i respectuosa.

Diariciu: Segons les enquestes esteu molt a prop de la majoria absoluta. Creus que podreu arribar a aconseguir-la?

Roger: Jo crec que no, és a dir, Catalunya està molt fragmentada ideològicament i, per tant, que un partit sol tregui la majoria absoluta és molt complicat. Ara, també s’ha de dir que, si per mi fos, hauríem de treure 80 diputats dels 135 com a mínim, perquè som l’únic partit que, des del meu punt de vista, fa alguna proposta d’alguna cosa, mentre els demés es dediquen a tenir orgasmes, a despullar-se, a matar immigrants il·legals...(riures) Per tant, per un tema de serietat, crec que hauríem de tenir-la, ara, si crec que la traurem, no. Ojalà, però no.

No hi haurà cara a cara

El cara a cara entre Artur Mas i José Montilla no se celebrarà. O, almenys, no serà aquesta nit a TV3. Així ho ha decidit la Junta electoral de la província de Barcelona després que ERC, el PP i Ciutadans s'oposessin i presentessin un recurs contra aquesta decisió. La Junta electoral de Barcelona va decidir elevar el recurs a la Junta Electoral Central. A Madrid, però, han decidit no fer-se'n càrrec, i el recurs ha hagut de ser resolt a la pròpia junta barcelonina.

La raó principal de la Junta Electoral Provincial per denegar la realització del debat ha estat que aquest no s'ha comunicat amb un mínim de cinc dies d'antelació, per molt que CiU i el PSC tinguessin el vistiplau de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). D'altra banda, ERC, el PP i Ciutadans han presentat aquest recurs pel fet que perjudica els seus interessos electorals en aquest tram final i perquè estan en desacord amb la bipolarització de la campanya.

Per aquest motiu, Convergència i Unió no ha trigat en emetre un comunicat de premsa referent a aquest fet, en el qual lamenta la decisió de la Junta electoral, malgrat que presentarà un recurs perquè el cara a cara pugui realitzar-se.

El veredicte, que s'ha fet esperar tant, hauria estat en primera instància negatiu pels interessos de CiU que, després que Mas vencés amb autoritat el debat a sis del passat dilluns, veia aquest cara a cara com una oportunitat per reforçar-se i tornar a mostrar-se clarament superior a Montilla... per segon cop en tres dies.
S'ha de reconèixer, però, que CiU sap molt bé a què juga i ha sabut treure'n alguna cosa positiva, d'aquesta situació: d'una banda, ha titllat de 'pinça del PP i ERC' el recurs que aquests dos partits han presentat. De l'altra, CiU també ha acusat el PSC (i en particular, el president Montilla) d'haver pres la decisió del cara a cara de manera fortuïta, ja que en un principi es va negar a pactar aquesta opció, fins el dia del debat a sis en què es va desdir i va proposar la celebració d'aquest cara a cara a Artur Mas, el qual va acceptar.

Debat a sis, es converteix en debat a dos

Avui no es parla d'altre cosa : el debat d'ahir entre els sis candidats a la presidència de Catalunya ha obert la porta a un altre debat, en aquest cas entre Montilla i Mas.

El debat va transcórrer sense gairebé problemes ni polèmiques, cada cap de partit defensava les seves propostes, encara que es notava que alguns estaven més servits de confiança que d'altres. Un Mas molt segur de sí mateix, va fer una molt bona representació de seriositat i fluïdesa, amb pinzellades d'actitud del que seria la seva imatge com a possible cap de govern.

Un Montilla molt retret i desmoralitzat, al final del debat, va semblar despertar i va reptar a Mas a un cara a cara en català. El que sembla segur és que aquest no esperava que la resposta de Mas fos de fer el debat en aquell moment, posant clarament en un apur al líder de PSC.

Ja s'ha confirmat la data i l'hora d'aquest debat, serà demà 22 de Novembre a les 22.30 a TV3. Aquest debat ha despertat la desaprovació dels altres partits. Potser o, segurament, están en desacord perquè és difícil fer-se a la idea de que cada cop és més clar que la guerra per a la presidència és entre CiU i PSC.

Duran critica a Montilla assegurant que cada cop que demana una segona oportunitat és perquè reconeix el desastre del tripartit

És curiós veure com, en avançar la jornada electoral i apropar-se a les eleccions, el partits polítics abandonen qualsevol intent d'explicar el programa polític que pretenen dur a terme i es dediquen a atacar als altres partits per fer-se o donar una imatge de forts. A aquestes alçades, es limiten a posar en qüestió les intencions dels altres partits polítics, a criticar el que han fet malament i a analitzar-los els moviments per remarcar més tard en el míting en tot el que han errat.

Avui el secretari central de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha parlat a Girona i ha començat la seva intervenció fent referència a les enquestes que anuncien la victòria flagrant de Convergència dient que aquestes només fan mal i que la veritable enquesta és la que es dur a terme el dia 28-N. Acte seguit, ja ha fet menció de Montilla. Ha afirmat que "Es tracta de triar entre la continuïtat i el canvi. Montilla és la continuïtat i CiU la garantia de canvi, la garantia d'una Catalunya millor. Ja sabem que Montilla cada dia renega del tripartit i que els seus principis passen per no reeditar-lo. Per tant, si volgués fer-ho el primer que hauria de fer és trencar el pacte a la Diputació de Girona i que governi la llista més votada."

Aquestes paraules seguides de "Avui Rubalcaba deia que qui ha fet més per la crisi és el PSC. És evident que no tota la culpa és de Zapatero i dels socialistes, però si és cert que ni Zapatero ni els socialistes, ni els catalans ni els de l'Estat han estat capaços de prendre una mesura per treure'ns de la crisi econòmica", demostren el que estem intentar dir.

Tan pobre i limitat és el seu sistema d'atracció que s'han de reduir a la crítica i a la comparació per veure quin dels dos és més patètic? La veritat és que confiança, des d'aquest punt de vista no inspiren gaire, però el que la gent vol és un canvi visible, palpable i no els importa del cantó que vingui mentre els aixequi de la crisi en la que estem submergits.

Èxit del míting central de CiU

Avui a les 12h s'ha celebrat el míting central de la campanya electoral de Convergència i Unió al pavelló de la Vall d'Hebron, on s'hi han aplegat més de 3.500 persones. Una de les coses a destacar d'aquest míting és que, tal com ha fet Artur Mas al llarg d'aquesta campanya, s'ha dirigit no només als votants fidels a CiU sinó que també a aquells que van votar al tripartit i que no estan contents del que han fet, així com també a votants del PP argumentant que només així el seu vot seria "útil". D'aquesta manera, Artur Mas podria assegurar-se la majoria absoluta i, com diu ell, "portar el canvi" a Catalunya.

Les enquestes estan confirmant que Artur Mas és el rival més fort d'aquesta campanya electoral. La majoria d'elles pronostiquen que CiU es posicionarà molt a prop de la majoria absoluta, i, per això, la majoria de candidats i polítics d'altres partits dirigeixen el seu atac cap a Artur Mas. Aquesta vegada, fins i tot Zapatero s'hi ha volgut sumar. Aquesta nit es realitzarà el debat electoral a TV3, i caldrà veure com actuen les diferents forces polítiques...

Cal afegir que el míting de CiU ha tingut un convidat de luxe. Es tracta de l'humorista Pep Plaza, que ha imitat a nombrosos personatges, entre d'altres, Zapatero i Rajoy.

CANVI SÍ!

Cohesió

Atur

Nació

Valors

Institucions

Sostenibilitat

Innovació

Convergència i Unió, amb aquest programa, pretén assumir un compromís explícit amb la societat catalana i amb el conjunt de la nació. És un compromís que ha estat assumit com a resposta al canvi profund que Catalunya necessita i que el ciutadà reclama.

Encara que CiU s’ha declarat públicament no independentista, les seves declaracions, els seus pamflets, el seu espot, etc. apunten a tot el contrari. Tot el que es refereix a la reivindicació de la nació que hi ha en pamflets té amagada, des del nostre punt de vista, una vertent independentista que no mostra per por a ser rebutjada.

L’acròstic és una molt bona manera de cridar l’atenció, i en aquest cas, cada lletra de “CANVI SI” representa un punt a tractar del programa de CiU, de manera que fan visible d’una manera ràpida, curiosa i directa les seves intencions.

Un dels punts on hi posen èmfasi és el punt dels valors, en especial al valor de la igualtat. Aquest ha estat fermament defensat, però si ens fixem en els diputats al parlament, trobarem un clar cas de desigualtat: trenta homes i divuit dones. Si tan important consideren que és el tema de la igualtat, perquè no comencen per ells primers?

Mas, demana i ataca

Avui Mas es trobava a Mataró, al Pavelló Maria Teresa Roca per aprofitant d'esparcir el seu missatge davant de més de 800 persones.

Mas avui a Mataró

En aquest cas, Mas demanava prestat el vot als ciutadans per aquestes properes eleccions. Podríem dir que aquest vot, és més un vot de confiança cap a CiU, una manera de demostrar que aquest partit pot fer superar la crisi, fer front a l'atur, fer un canvi en positiu... I si, un cop havent sortit guanyador, no pot superar aquests obstacles, que els hi retirin aquesta confiança, però aquest cop es necessari que se la proporcionin, segons les propies paraules del cap de partit.

Mas ha jugat amb les estratègies dels altres partits per fer més forta la seva campanya. El molt parlat spot dels socialistes on surt una jove tenint un orgasme al votar, l'ha qualificat de "show", afirmant que un partit on utilitza aquesta mena d'spots no resulta seriós.

I, ja cap al final, en un moment nostàlgic o en un últim intent per guanyar-se encara més aquest vot dels mataronins, Mas ha confessat que a Mataró se sent com a casa, un bon record. Un bon final de míting per entendrir, encara que sigui una mica, el cor dels allà presents.

Els membres de la llista de CiU al Parlament

A la pàgina web oficial de Convergència i Unió estan penjades la llista dels membres de Convergència i Unió que poden optar a ser diputats al Parlament de Catalunya. Apart d’Artur Mas com a candidat a la presidència i cap de llista per Barcelona, trobem a Josep Poblet com a cap de llista per Tarragona, a Albert Batalla per Lleida, i Santi Vila per la província de Girona.

Si ho comparem amb els quaranta-vuit diputats de CiU que hi ha hagut en aquesta última legislatura, podem veure que no s’han fet gaires canvis. Pilar Pifarré, fins ara la actual diputada número 10 de CiU, no figura a la llista per a les properes eleccions, igual que Joan Raventós i Rosa Fortuny. També podem percebre algun canvi de posicions respecte la passada legislatura: l’actual número 2, Núria de Gispert, esdevindrà el número 12 a les properes eleccions, mentre que d’altres com Oriol Pujol han agafat una major importància, situant-se aquest com a futur número 6 a la llista per Barcelona.

Podríem destacar també la presència de noves cares, algunes d’elles molt joves: és el cas, per exemple, de Roger Montañola, actual regidor de Joventut a l’Ajuntament de Premià de Mar i president de la Unió de Joves de UDC que, amb només 24 anys, s’ha situat el número 35 a les llistes de Barcelona, i amb el qual parlarem ben aviat. I és que la joventut no només és el futur sinó que també el present de Catalunya, per tant, cal apostar per ella, tal com s'ha fet des de Convergència i Unió.

L’arxiu pdf amb tota la llista dels membres a les diferents províncies el podeu trobar aquí.

TD3, el 'telenotícies fictici' de CiU

La nova estratègia de campanya de Convergència i Unió per les eleccions al Parlament consisteix en aquest vídeo on parodia un telenotícies de TV3, sota el nom de 'TD3'. En ell, CiU culpa l'abstenció al vot (exemplificat en la figura d'un personatge anomenat Joan Pérez) de la reedició del tripartit. Per tant, l'objectiu d'aquest vídeo és doble: d'una banda, movilitzar la gent perquè voti el proper 28-N i així evitar la baixa participació que fins ara s'ha pronosticat i, de l'altra, evitar l'excés de confiança dels votants de CiU gràcies als bons resultats que estan obtenint en els sondeigs realitzats fins ara.
Possiblement, aquesta no és la manera més "lícita" de demanar el vot, ja que es tracta d'un atac indirecte cap a Montilla i el PSC, i a més, s'utilitzen i manipulen les declaracions dels dirigents polítics Sarkozy, Hu Jintao i Obama. Però el que és segur és que aquest vídeo donarà que parlar.

ElMundo.es i l'enquesta que surt de l'habitual

ElMundo.es ha creat una enquesta a la red preguntant als internautes a qui votaran el 28 de Novembre. I de moment, les votacions es troben d'aquesta manera.

José Montilla	(8.4%)
Joan Herrera	(1.7%)
Artur Mas	(15.1%)
Albert Rivera	(19.8%)
Joan Puigcercós	(3.4%)
Alicia Sánchez-Camacho	(38.9%)
Otros	(12.8%)

Hi ha un clar recolzament a la candidata del Partit Popular, Alicia Sánchez-Camacho, amb un 38,9%, deixant entre-veure d'aquesta manera quin tipus de lectors es afí a aquest diari. Tot seguit del líder de Ciutadans Albert Rivera amb un 19,8% i en tercer lloc trobem a Mas, amb un 15,1% molt per enrere de la més votada.

Tot i així, CiU sembla continuar ser el candidat més fort, però Mas no baixa la guardia, ja que tot és possible, només cal preguntar-li a Fernando Alonso.

CiU es manté favorita segons els sondeigs

Rac 1 ha publicat avui l'informe de l'últim Racòmetre, és a dir, els sondeigs que l'empresa Feedback ha elaborat per l'emissora del Grup Godó. En ell, CiU ha tornat a sortir com a força guanyadora de les eleccions del 28-N, a cinc diputats de la majoria absoluta. Podeu ampliar la informació aquí. Tant El Periódico com La Vanguardia se n'han fet ressò dels resultats, uns atribuint aquests resultats a la davallada que patirà ERC; els altres, en canvi, destaquen que el partit d'Artur Mas s'ha allunyat una mica de la majoria absoluta.

A més, els diferents diaris han fet referència avui a la resposta d'Artur Mas a les paraules del líder d'ERC, Joan Puigcercós, que va afirmar ahir que a Andalusia no pagava "ni Déu". El diari El Mundo titula que aquestes paraules de Puigcercós ha aconseguir apropar la dreta i l'esquerra polítiques, i publica també un article sobre els concerts econòmics que demanarà el candidat si surt escullit president, una noticia que també ha aparegut al diari El Punt.

El diari ABC, finalment, publica una interessant entrevista a Artur Mas en la qual ha tractat diversos temes: des dels concerts econòmics fins els possibles pactes, passant per d'altres com la immigració o la situació actual del català.

Mas ha arrencat amb els ulls posats a la majoria absoluta

Amb l’inici de la campanya electoral a Catalunya, arriben a les televisions públiques els espots electorals dels diferents partits polítics. Camuflats entre la resta d’anuncis de marques i productes, els partits tenen el repte de sorprendre, convèncer i generar confiança amb espots més propers a la gent. Com ho ha fet CiU?

En un minut, Artur Mas busca la complicitat que mai ha tingut dels catalans. Ha guanyat dues vegades les eleccions, com ell mateix afirma, és respectat, però no estimat. A això, molt han contribuït les seves caricatures, la seva imatge de "pijo" i de superioritat. Per això, aquest anunci és íntim i personal, apropa el candidat a la gent.

Ens explica perquè els anys en l’oposició mereixien la pena i busca constantment una sortida per arribar al missatge que realment vol transmetre: ha de guanyar perquè s’ho mereix. Ha esperat molt.

Després de la intimitat i l'experiència personal, Mas es rodeja de molta gent. La majoria que ell vol per al seu partit. S'escolten a l'uníson els crits de “Mas president!”. Finalment, eleva el to de veu, posa força al seu discurs i promet “Una Catalunya millor”.

Seguiment mediàtic (13/11/2010)

Els diferents diaris de Catalunya i la resta de l'Estat han destacat l'aparició d'Artur Mas ahir a l'Illa Diagonal, que va tractar essencialment del sistema educatiu català. Mas va defensar que la lluita a favor de la immersió lingüística a Catalunya seria una prioritat de cara a les eleccions del 28-N ja que forma part de la identitat personal catalana. En paraules d'Artur Mas, el conflicte sobre la immersió lingüística ha esdevingut pel fet que molta gent veu aquest sistema com "un gra que els ha sortit" i el qual volen reventar. A més, Mas ha promés un "combat a mort" contra el fracàs escolar, que actualment arriba al 30% a Catalunya. Mas s'ha proposat un objectiu ambiciós: reduir aquest índex a la meitat de cara al 2020, ja que la xifra del 15% és la mitjana actual a la Unió Europea.

D'altra banda, El Periódico de Catalunya s'ha referit a les crítiques i atacs continus que rep Artur Mas per part dels partits PSOE/PSC, referint-se al vicepresident del Govern Alfredo Pérez Rubalcaba, quee ha demanat a CiU que aclari si pactaran amb el PP, i a José Montilla que, com podem llegir a l'article, ha comparat Convergència i Unió "amb un préssec".

En canvi, La Vanguardia remarca que CiU s'ha distanciat també del Partit Popular per culpa de les paraules de Mariano Rajoy, que va criticar el fet que Mas no celebrés la victòria d'Espanya al Mundial de futbol.

La razón, per la seva banda, fa referència a l'últim sondeig del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas), el qual afirma que CiU guanyaria les eleccions si haguessin estat avui, però no amb majoria absoluta, sinó que obtindria uns resultats molt semblants als del tripartit. El diari afegeix que gairebé un terç dels catalans preferiríem un govern de coalició entre CiU i el PSC, o un pacte entre CiU i ERC, abans que una reedició del tripartit.

Font: La razón/CIS