CRÒNICA PERSONAL, ADÉU!

Quan inverteixes temps en alguna cosa, tens la sensació que ho estàs fent correctament. Si a més t'impliques en el que fas, llavors li agafes estima, vulguis o no. El principi d'aquest projecte va ser forçat pel nostre professor de seminari Francesc Vilallonga quan, en una classe, va decidir en quin format treballaríem. La veritat és que no estavem molt segurs de poder complir amb la nostra feina i donar la talla a les espectatives. Tot i així, vam acceptar aquest format i vam afrontar la feina que ens corresponia. Encara que al principi li trobàvem més d'una dificultat, no vam tardar massa en acomodar-nos i anar actualitzant per donar-vos tota la informació que necessitàveu sobre el partit que ja es preveia que guanyés les eleccions, Convergència i Unió.

Aquest treball ha sigut més que un treball habitual de universitat, ja que no només ens ha permès formar el nostre criteri polític, sino que ha aconseguit fer entrar-nos a l'etapa adulta de la nostra vida, una etapa en la que s'han de prendre decisions, en la que s'ha d'escollir.

També ens ha donat experiència i coneixement de la ideologia de cada partit polític, ens ha ajudat a votar pel que crèiem que seria el millor futur per a Catalunya i ens ha donat resposta a moltes qüestions que abans ni ens preguntàvem, ja que, com més en saps, més dubtes tens no? Això diuen... Tampoc vull venir a dir ara que després d'això ens afiliarem al partit amb el que més hem simpatitzat i dedicarem la nostra vida a la política, però el que sí que dic és que això no ens ha deixat iguals.

El fet d'assistir als mítings i presenciar-los sencers, no només escoltant talls de veu, ha estat una experiència bastant significativa, la més de tot el seguiment, més inclús que la nit electoral a la seu de CiU. El treball de camp és un treball entregat, que necessita temps, dedicació i sobretot barra, molta barra. Dels consells més valuosos que m'ha donat el meu pare ha estat que el "NO" ja el tens, de manera que arriscat, que no perds res. En el moment de la infiltració a la zona de premsa del míting final aquest era el consell que tenia al cap. Al accedir, no vaig fer més que mantenir una posició i una aparença confiada, com si fos un més, sense deixar-me trepitjar. Accedir a les zones no autoritzades, traspassar els límits, creure't que ets un periodista de primera quan només ets un estudiant de 1r... són fets que han afectat de manera molt positiva a la meva manera d'entendre la realitat del periodista i m'han permès fer un tastet del que ve a ser la vida professional.

Alguns li diran sort i uns altres, molt barroerament, li diran "putada". Quan et toca analitzar el partit que saps que guanyarà et fas a la idea que hauràs de treballar molt perquè, com és llògic, el treball no acaba en quan acaba la campanya, sinó que la nit d'eleccions pren una rellevància més gran del que és habitual. Des que va començar l'entrada de personal a les 18:30 a l'Hotel Majestic fins que Mas va sortir a la terrassa a les 23:30 vam haver d'estar fent fotos i comunicant la situació minut a minut, però la situació que es va viure a la seu en el moment de l'anunciament de la majoria o el moment en que el president va parlar va fer erissar els pèls de molta gent. Tota aquesta experiència és única i des d'aquest blog, sense cap intenció de piloteig, volem agraïr al Francesc haver-nos deixat ser partíceps d'un dels moments més importants per a la història de Catalunya, el nostre país, la nostra nació.

Per acabar aquesta última entrada i tancar aquest blog fins no sabem quan (potser en algun escàndol que es produeixi, o potser quan es produeixi una millora en l'economia, qui sap) ens agradaria felicitar a Roger Montañola per ser el diputat més jove al parlament i agrair-li l'entrevista que ens va permetre que li féssim. També agrair la col·laboració de la gent que ens ha prestat en algun moment atenció i de vosaltres, els lectors, que heu fet que aquest blog tingui un sentit, ja que ha estat escrit de la manera més objectiva possible.

Moltes Gràcies,

Anna Gumbau, Andrea Campos, Marc del Villar

Visca Catalunya, Visc a Catalunya!

Fotografies: Marc del Villar

Seguiment en imatges del camí a la presidencia.

A hores d'ara tothom ja sap qui ha guanyat. Mas ha estat el vencedor indiscutible, i aquests pròxims dies hi haurà les segons votacions per a la seva investidura. Però per a arribar on és ara, Mas ha hagut d'atendre a mítings, dinars i compromisos diversos.

Tot seguit, una selecció d'alguns d'aquests moments de la campanya.

Acte d'inici de campanya de CiU a Barcelona (11/11/2010) :


Iniciaven la campanya amb un missatge clar, Duran i LLeida cridava que calia evitar que el tripartit portés el país a "fer punyetes".

Fotografies: Adrià Costa

El dia després

 

Els diaris catalans i de la resta de l'Estat van destacar ahir a les seves portades l'èxit d'Artur Mas a les eleccions del passat diumenge. Cadascun amb la vessant ideològica que els correspon ("La centroderecha arrasa", com titula El Mundo, o la tercera posició del PP que titula La Razón), però tots se n'han fet ressò. I és que aquest canvi de rumb, d'un govern tripartit d'esquerres a la presa de poder de CiU, és un fet que marcarà no només la política catalana sinó que també les properes eleccions generals.

 

Ja comencem a saber quins seran els càrrecs que obtindran alguns dels diputats. Es reduirà el nombre de conselleries, però els noms d'alguns dels futurs consellers seran els de Joana Ortega (Benestar), Francesc Homs (Interior), Heribert Padrol (Economia), Boí Ruiz (Sanitat), o Fèlix Riera (Cultura). Com ja vam avançar en l'entrada anterior, és gairebé segur que Núria de Gispert prendrà el relleu d'Ernest Benach a la presidència del Parlament. Encara és una incògnita, però, el paper que Josep Antoni Duran i Lleida tindrà en aquesta legislatura, malgrat que Convergència i Unió necessita una figura com la del president d'UDC per seguir defensant els interessos de Catalunya a Madrid.

Caldrà veure, també, com es desenvolupen i es van complint les promeses que ha fet Artur Mas. De moment, el número tres del partit, Felip Puig, ja s'ha pronunciat amb el famós tema del concert econòmic, que veu com a "inviable" si es proposa un model com el del País Basc. S'haurà de seguir de ben a prop què se'n fa de les altres promeses 'estrella' del seu programa electoral, si s'elimina l'impost de successions i els 80km/h a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Aquesta mateixa nit, Artur Mas concedirà la seva primera entrevista com a guanyador de les eleccions. Serà entrevistat a TV3 per la directora de la cadena, Mònica Terribas. 

Mas, president

Després de l'eufòria d'ahir al vespre al sortir guanyador de les eleccions a la presidència, CiU ja es prepara avui per governar en solitari els pròxims 4 anys, amb algun pacte puntual amb altres formacions. Es va quedar a 6 escons del seu objectiu inicial, la majoria absoluta.

Aquest matí, en arribar a la seu de CiU a Barcelona, l'han rebut amb una celebració i amb cava en gots de plàstic, fet pel qual Mas ha dit d'una manera molt espontània: "Mare de Déu! Cava a aquestes hores del matí!"

Tot i algunes incerteses que encara queden per resoldre, d'aquí als pròxims dies se sabrà la llista de consellers que formaran part del govern, un d'ells el nostre entrevistat fa uns dies Roger Montañola, el més jove en formar part de l'equip. El que també sembla ser clar és que Núria de Gispert serà la presidenta del Parlament de Catalunya.

Algunes mesures d'austeritat seran aplicades, com l'eliminació de les secretaries generals, organismes públics i l'impost de successions.

Seguiment en directe del 28-N

23:10. Mas fa un altre parlament en què es dirigeix al públic votant, dient que "aquest any, sí!". Agraeix a tothom que l'ha votat per tota la seva confiança i per haver-se expressat de manera rotunda, que "no s'han acobardit". S'autoproclama president de Catalunya, i parla dels votants de CiU com a "exèrcit de resistència".

23:02. Parla Artur Mas, el moment més esperat de la nit. Tothom crida a l'uníson "president! President!". Dóna gràcies a tots els joves que han confiat en CiU. Diu que Catalunya ha demostrat un gran sentit de la responsabilitat, en contra de la baixa participació que es preveia en un principi, per tant, "ha trencat un pronòstic en circumstàncies difícils de país". Anomena l'"exèrcit de resistència" a tots els militants i votants que l'han acompanyat en els moments que ha tingut els vents en contra.
Mas rep aquesta notícia "amb una barreja de sentiments: humilitat, responsabilitat...i esperança". Estan orgullosos de la victòria, però no en presumeixen. No són els salvadors de Catalunya, sinó els servidors. Mas fa una crida a una gran mobilització del país, i es compromet a, tal i com diu el seu eslògan, aconseguir "una Catalunya millor". Acaba amb un "visca Catalunya" aclamat per tot el públic.

22:56. Líders polítics rebuts amb ovació. La gent canta i crida com boja. La primera en arribar és la dona d'Artur Mas, Helena Rakosnik, que s'uneix a Joana Ortega ja a la tarima. Seguidament, desfilen tots els polítics capitanejats per Mas. Pujol, Duran i Lleida i Trias el segueixen.

28 N, 1a part

Després de tancar la campanya fent una crida a la participació dels ciutadans, arribem a la recta final i avui es decidirà qui guanyarà les eleccions a la presidència de Catalunya.

Els col·legis electorals han obert ben d'hora per obrir les portes a la gent per a deixar el seu vot. La participació fins la una del migdia és lleugerament inferior a la de fa quatre anys, amb un 24,7%. Els candidats han deixat ja el seu vot per enviar el missatge a la població que cada vot compta.

No hi han hagut incidències importants, excepte la gent que s'ha deixat el DNI a casa, i cal destacar la novetat de que els incapacitats poden ja votar sols, sense ajuda d'altres. Aquests són de moment els aspectes més importants ara.

D'aquí a una estona ja es difondran les dades sobre la nit electoral.

CiU estarà al Hotel Majestic de Barcelona esperant al resultat de les eleccions, i els membres d'aquest bloc hi seran allà per informar-los.

MÍTING FINAL, ÈXIT TOTAL

Fotografies: Marc del Villar

El míting final de CiU va començar amb un Palau Sant Jordi ple a rebentar. Els crits de Mas President!  juntament amb les banderes catalanes i les estalades omplien cada racó de la gegant estructura. El convenciment i la confiança en Mas és òptima per tota la gent que hi assistia.






El músic català Pep Sala va entendrir a tota la multitud amb el magistral "Boig per tu", cançó feta famosa pel grup Sau.

Xavier Trias, candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, va fer la seva aportació donant ànims a Mas i aprofitant l'ocasió per fer campanya de si mateix per el lloc d'alcalde.







Jordi Pujol, tan aclaparador com sempre, va anunciar que no seria un dicurs per estar cridant i aplaudint cada poca estona, però la gent es rendia a les seves paraules. "Tenim País, és el que us puc assegurar" va anar repetint seguidament durant tot el seu discurs. No va atacar ni criticar a cap altre partit, sino que es va limitar a defensar el que CiU es disposava a fer i a demostrar l'amor que sent pel partit i, sobretot, per Catalunya, deixant-la a les mans d'Artur Mas.

 Era importantissim que el missatge que intentaven comunicar els polítics arribés a tothom, per això hi havia una traductora en símbols per a la gent sord-muda.









Tots els mitjans de comunicació estaven pendents del míting final de CiU. El desplegament de càmeres, ordinadors, periodistes, etc. superava els 150.

 Els immigrants compartien la política de CiU i així ho van demostrar, entregant-se al màxim al aplaudir i elogiar al candidat.









Josep Antoni Duran i Lleida va anunciar, en un discurs sincer, la sana competència que hi havia hagut entre ell i Mas anys enrere, però que s'havia solucionat. Ara, confiava plenament en ell pel futur de Catalunya. Va ser el que més va criticar a altres partits, els que més van rebre van ser PSC i PPC.

 Després va ser el torn de Mas. Va ser un dicurs poderós carregat d'esperança per a Catalunya. No obstant, al llarg de tot el sermó no va fer gairebé referència al programa electoral de CiU, simplement es va limitar a agrair als catalans i catalanes la confiança dipositada en el partit.

També va comentar que molta gent no havia votat a CiU mai i en aquestes eleccions decidirien apostar per ells. Va comentar que CiU era dipositària d'aquest vot, no propietària, de manera que havien de cumplir amb la seva funció i fer Una Catalunya Millor perquè hi tornessin a confiar.

 La força del discurs de Mas va ser abrumadora i va causar l'aclamació i sobresalt de tot el Palau. Tot i així, des del meu punt de vista, va faltar l'explicació i aprofundiment dels punts essencials del seu programa i els agraïments van ser excessius.







Pujol, Helena Rakosnik, Duran i Lleida, Trias van prestar molta atenció a les paraules del seu candidat a la presidència de la generalitat.

Va justificar perquè anava a ser un gran líder sense va ajudar-se de la crítica als demés, ni de la vulgaritat dels espots referents a temes sexuals, sino remarcant la nació catalana que vol, les millores que pretén i l'amor a Catalunya i a la seva dona.















 Es va poder veure la proximitat que es prometia en el seu espot i la confiança que pretenia desprendre.










 Helena Rakosnik, la dona d'Artur Mas, mira orgullosa però també vergonyosa el seu marit, quan aquest li ha dedicat molt del mèrit de la seva carrera.








No va poder contenir l'emoció sentida pel moment i davant de tota l'aclamació del Palau, va pujar a demostrar l'amor que senten l'un per l'altre. En la meva opinió, un acte poc professional.

 L'acte final de campanya va acabar amb l'himne dels segadors cantat per tot el pavelló a la onada de banderes catalanes i estalades. L'emotivitat del moment va fer saltar les llàgrimes dels més sensibles i dels no tant. Els polítics, carregats d'esperança, van preparar-se per la jornada de descans fins demà, dia d'eleccions, dia on es decidirà el futur de Catalunya.